dimarts, 24 d’abril de 2012

Arranjament

¡Hola Juan Palomo!
Nuestro grupo hemos tardado un poco en poder hacer el arreglo de la canción Sa cabreta de ses banyes de plata; la verdad es que ha sido una tarea muy difícil para nosotros y nos ha costado un poco llegar a un acuerdo entre todos, pero, finalmente, ¡lo hemos conseguido!
Esta partitura que te mandamos está hecha a mano pero, no te preocupes, que si sigues las indicaciones que te damos, la sabremos interpretar a la perfección!
El tempo nos parece correcto, la letra también, así que nos hemos limitado a poner un acompañamiento con instrumentos de pequeña percusión.
Un saludo
Los alumnos de 6º A de Margalida Florit


dilluns, 20 de febrer de 2012

Base Musical

Base musical de la Melodia creada per Sa Graduada
Sa Cabreta de ses Banyes de Plata


divendres, 10 de febrer de 2012

dimecres, 30 de novembre de 2011

Poesia de Sa cabreta de ses banyes de plata

 
LA CABRETA DE LES BANYES DE PLATA


L'amo en Tòfol i la seva dona
vivien a les Rambes amb vida bona,
i mai fills no havien pogut tenir,
per diners no els podien mantenir.

Un matí va néixer una cabrideta,
per ells va ser una nova jugueta.
De tan polida que la van trobar
les banyes de plata li van folrar.

Cada mes amo i senyor temes aclarien
per decidir que menjaven i venien,
La cabreta també anomenaven
ja que per ella pena passaven.

Senyor des lloc as casino va anar,
pel camí el seu amic es va trobar.
Conversa as casino mentre jugaven
d'una gran aposta se'n parlava.

Els dos amics senyors varen pactar,
les seves cases es varen jugar.
Finalment una aposta van armar,
de fer mentir l'amo es va tractar.

Cada mes amo i senyor temes aclarien
per decidir que menjaven i venien,
La cabreta també anomenaven
ja que per ella pena passaven.

L'amic cap a les Rambes va partir
i així l'aposta es va decidir.
I quan l'amo la cabreta vengué,
l'amic ben content se l'endugué.

L'amo al senyor li hagué de dir
que la cabreta ja no era aquí.
En Tòfol la veritat els va dir
i amb les Rambes li van agrair.

Cada mes amo i senyor temes aclarien
per decidir que menjaven i venien,
La cabreta també anomenaven
ja que per ella pena passaven.

dissabte, 15 d’octubre de 2011

Juan Palomo

El productor Juan Palomo, després de passar les vacances, vol fer unes cançons amb les nostres rondalles. Ens convida a participar en aquest projecte.


dimecres, 30 de març de 2011

Sa Cabreta de ses banyes de plata

Fa molt de temps enrere, hi havia un lloc que li deien de nom ses Rambes. Allà hi vivien uns pagesos molt antigüedets, pobrets, que no havien tingut fills,  i ja eren vellets i estaven allà tots solets. I bé, feien la seva vida allà.
I passant es temps, un dia va néixer una cabrideta molt polida. Sa cabrideta va començar a tornar grossa i l’amo n’estava encantat d’ella!
Un dia hi va anar es senyor des lloc i li va dir:
-          Senyor Joan, sabeu què havia pensat? Que li féssim posar ses banyetes de plata, lo que és de mona sa cabrideta.
-          Senyor, idò si trobes que li hem de posar els hi forrarem de plata i n’estarà preciosa així!
Així que li van forrar ses banyetes de plata i, com cada mes, l’amo anava a cas senyor i...
-          Bon dia tengui senyor Joan!
-          Hola! Bon dia tengui l’amo! Què tal? Què tal duu es sembrat?
-          I... trossos prims, trosso gruixats...
-          I sa cabreta?
-          Ai!!! Sa cabreta... és una monada!
Passa es temps i un dia es senyor d’es lloc, estant as casino amb els amics va dir:
-          Jo tenc un pagès que estic segur que no seria capaç de fer-lo mentir!
-          Si, segur! –li va dir es seu amic-.
-          No ho crec! És prou bon homo que no sap dir ni una mentida!
Passant es dies, s’amic de l’amo, després de pensar i tornar a pensar, li va proposar:
-          Mira Joan, m’hi juc s’Ubaida (es lloc del seu amic) contra ses Rambes que jo sóc capaç de fer mentir el teu pagès!
-          Bono, ho provarem! –va dir es senyor Joan.
La qüestió és que un dia, el senyor de s’Ubaida se’n va a ses Rambes i li diu al pagès:
-          L’amo, sabeu què he pensat? Que podríeu vendre sa cabreta.
-          No!! Açò mai del món! –va contestar el pagès-. No la vendria per res del món!
-          Bonu! Jo von donaria molt! Vos pensau-hi i em deis coses.
-          Bonu, ja ho veurem, però jo per ara no la vull vendre.
Es senyor de s’Ubaida se’n va i l’amo li diu a madona:
-          Ha vingut aquell senyor i me brinda molt per sa cabreta,…
-          Bonu idò! No siguis beneit! Ven sa cabreta –li va respondre madona.
-          I el senyor Joan, què em diria? –va dir ell-. “L’amo en Tòfol, entregau es bous i aneu-vos-en de ses Rambes!”. I jo no me’n vull anar de ses Rambes!
Passant es temps aquell senyor hi torna (es senyor de s’Ubaida) i li diu:
-          I què? Què heu pensat fer amb sa cabreta?
-          No no! Jo no la vull llevar no!
-          Jo vos donaria prou doblers que tindríeu sa vida resolta si em veneu sa cabreta.
Es senyor de s’Ubaida va insistir prou que l’amo li diu a madona:
-          Que  faries?
-          No hi pensis més! Veneu-la!!!! Que ens dona prou doblers que no haurem de manester fer feina mai més!
-          Bo idò! Venga jo li don!
Així que es pagès li ven sa cabreta, però no feia res més que dir-se a ell mateix “què he fet, què he fet! Ara aniré a cas senyor i em dirà, com sempre:
-          Bon dia tengui senyor Joan!
-          Bon dia tengui l’amo en Tòfol! Què tal? Què tal duu es sembrat?
-          I... trossos prims, trosso gruixats...
-          I sa cabreta?…
I què li dic de sa cabreta… i que s’ha mort? Seria una mentida! Li diré que ha fuit! Però no li puc dir perquè també seria una mentida...”
Sa qüestió és que van passar uns quants dies i l’amo Tòfol que no dormia pensant amb sa cabreta que havia venut.
As cap des mes, l’amo ha d’anar a passar comptes a cas senyor. Així que ensella sa mula i n’és partit cap a Lo. Quan va passant pes camí s’atura i... “No, no,... jo no puc anar a cas senyor i dir-li una mentida! Si li dic que l’he venuda em dirà que li entregui es bous i me’n vagi de ses Rambes. I jo hi vaig néixer a ses Rambes! Hi duc tota sa vida allà!”. Així que torna a rere.
Al cap d’una estona hi torna a pensar i es diu a ell mateix “No, no! Jo he d’anar a cas senyor! Arri mula! Tornem anar cap a Lo!”.
Parteix i quan és un tros enfora torna a aturar sa mula i es demana “Què faig! No, no, no, jo no hi puc anar a cas senyor! I què li he de dir?!” I pesa en les paraules que madona li havia dit:
-          Tòfol! Di-li qualsevol cosa! Dili una mentida i ja està!
-          No!! Jo una mentida no li puc dir! Jo no em vull anar per una mentida! Ja vorem què farem!.”
Així que as final decideix anar a cas senyor, on hi havia anat també es senyor de s’Ubaida per veure què faria l’amo en Tòfol:
-          Bon dia tengui senyor Joan!
-          Bon dia tengui l’amo en Tòfol! Què tal? Què tal duu es sembrat?
-          I... trossos prims, trosso gruixats...
-          I sa cabreta?…
-          Sa cabreta... sa cabreta... sa cabreta l’he venuda!
-      Idò l’amo en Tòfol, ses Rambes són totes vostres perquè acab de guanyar s’Ubaida que val més que ses Rambes! Així és que ses Rambes són vostres per tota sa vida!


Rondalla contada per en Joan Coll Cardona, Ferreries.